Mar i ona

Vuit del matí. Ni fred ni calor. Espero a que passis per seguir-te. Dos cops t'avanço i dos cops m'avances. Pujes les escales, jo, cap a la cafatería. Vaig cap a les escales i ens creuem. No són ni un quart que ja ens hem mirat sis cops. Avui si, avui farà un bon dia. Obro la motxilla, trec el meu estoig i la llibreta. Tanco els ulls i respiro. Entres poc a poc, amb el somriure dels matins alegres. Et miro, passes i m'acompanyes amb la mirada. Escric tot el que passa per la meva ment desendreçada. Esbufego, tot va ràpid, molt ràpid. T'aixeques amb l'ampolla d'aigua petita i buida. Marxes lentament, la meva ment és queda en blanc, no hi ha res. Escric paraules mortes quan no hi ets. Sóc incapaç de deixar-ho tot en full, no hi ets, has marxat, tot i que tornis no serà igual. Canvio de lloc, agafar millor perspectiva és la clau del pany de la inspiració. No noto la teva entrada, intento capficar-me en l'escrit mentre tu obres la porta lenta i silenciosament. Claves els teus ulls blaus a la meva esquena i noto que les idees tornen al meu cap, seus al meu cantó, m'agafes la mà, tremolo, sé que ets tu sense necessitat de mirar-te, em parles a cau d'orella, que em tranquilitzi, que segueixi escrivint, que continui fent el que millor sé fer. No és fàcil, però en boca teva passa a ser un joc de nens. M'abraces per l'esquena quan acabo, em somrius per primer cop en el dia. Endreço les coses, obro la porta i marxo. La magia de les paraules escrites em fan ser més fort. Mai sabré parlar de manera correcte, però no importa mentre tu continuis oferint-me la cara somrient de la lluna. Musa anònima que somies que és el que escric i jo somio amb endinsar-me en la teva ment, i en el moment que creuem mirades, somio en llegir-te els pensaments.