Estaves allà davant, com sempre quan m'esperes, amb la mirada perduda, les mans a la butxaca i els auriculars penjant. Vaig anar a saludar-te amb un somriure, una abraçada i el petó que mai falla. Acabava de néixer la tarda i nosaltres ja estàvem buscant un tema de conversa que pogués omplir les estones llargues i que ens mantingués units durant tota la tarda. Anàvem xerrant, vora de la platja, sense entrar en detalls. Notava una sensació diferent en l'ambient. La tarda avançava imparable i nosaltres, sense adonar-nos, com si el temps s'hagués parat... Ens vam aturar prop de les roques, contemplant la immensitat del mar Mediterrani i amb el vent bufant de cara. Temps enrera, aquella situació era incòmode, trista, costava parlar amb tu i riure a la vegada, però... No sé que havies fet, allò havia marxat. Els auriculars continuaven penjant i amb la mirada perduda m'ho vas explicar tot: em vas explicar com t'anava la vida, que havies conegut a gent meravellosa, que el pesimisme havia marxat per no tornar, que t'ho passaves bé a la teva facultat., que estaves en el punt més alt de la teva vida.. Mentre m'ho deies un neguit s'endinsava dins meu: era com si t'allunyessis de mi, i jo no volia que marxessis enlloc... Entre tantes coses et vas girar i em vas mirar als ulls fixament, per primer cop en tota la tarda i em vas donar els gràcies. Com sempre, vas aconseguir descol·locar-me, no sabia ni què havia de dir ni què fer exactament. Se'm va quedar la ment en blanc durant uns segons i en el mateix temps se'm van passar mil coses per la meva ment. vaig estar-hi pensant la resta de la tarda, mentre tots dos compartiem aquell moment en silenci i veiem com el Sol fugia del cel per amagar-se dins de la blavor del mar. Havies canviat, t'havies fet gran. T'ha costat, però ja hi ets. Em vaig sentir afortunada de tenir-te al meu cantó, de que el teu somriure m'il·luminés la cara.
Sense saber ben bé com, vam enfilar el camí de tornada. La tarda feia temps que s'havia fos i la nit era el present. Vam allargar el final tant com vam poder, fins que ens vam dir adéu. Tal i com havíem començat, una abraçada, un petó i un adéu. I mentre et col·locaves els auriculars en les orelles, vaig pensar que aquesta última abraçada havia estat diferent, especial... Com si em costés més rodejar-te amb els braços. Vaig entendre que, definitivament, t'havies fet més gran. Molt més gran.
Sense saber ben bé com, vam enfilar el camí de tornada. La tarda feia temps que s'havia fos i la nit era el present. Vam allargar el final tant com vam poder, fins que ens vam dir adéu. Tal i com havíem començat, una abraçada, un petó i un adéu. I mentre et col·locaves els auriculars en les orelles, vaig pensar que aquesta última abraçada havia estat diferent, especial... Com si em costés més rodejar-te amb els braços. Vaig entendre que, definitivament, t'havies fet més gran. Molt més gran.
A la Sara, per col·locar-me en
el punt més alt de ma vida.
